El meu company, el meu amic

Ara no es fa, però jo encara ho faria:

una galera armaria de nits

o un galió

amb les veles més fines,

i amb cent pirates con la meva sort.

No pregunteu quines mars fenderíem

-forem aquelles on calgués valor.

Ara no es fa, però jo encara ho faria:

ells foren llafres de l'argent i l'or

i foren lladres si perles hi havien

-jo robaria només per amor.

Fos amb engany

si de grat no veniem,

jo robaria les noies dels Ports.

I encara sóc cert de trobar una illa

on les penyores pogués amargar

i fer pagar les més belles estrenes

de les donzelles sota el meu capçal.

Al pler del vent, desplegades les veles,

voldria ésser el més brau capità.

Ara no es fa, però jo encara ho faria

-si d'un amor sofrís el desengany-

lligar l'atzar de la mar a ma vida

i anar tan lluny que no poguès tornar.

Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga

-de tant d'enyor llanguiria la mar.

(Ara no es fa, però jo encara ho faria. Joan Salvat-Papasseit)